Gustavo Adolfo Domínguez Bastida (Sevilla, 17de febrer 1836 - Madrid, 22 de desembre 1870), més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer), poeta i narrador espanyol de la Literatura romàntica.
Des d'infant va estar rodejat de llenços i dibuixos de son pare, el que va fer que també s'interessara per la pintura. Va dir que la pintura és un mitjà d'expressió vers l'inefable, superant l'escriptura. Les seues amistats sempre van valorar les seues capacitats com a dibuixant i va col·laborar diverses vegades amb el seu germà Valeriano. Destaca la seua gran tècnica i reflecteix el seu món interior. La vida i la mort estan entrellaçats en la majoria dels seus dibuixos de les seues sèrie Les morts pour rire. Bizarreries. Les escenes dibuixades provoquen la rialla, el riure's de la mort.
També va realitzar dibuixos on representa els seus mons imaginaris reflectits en les seues Rimes i Llegendes. Julia Espín també està present en gran part de l'obra pictòrica de Bécquer, reflectint-la en distintes situacions.
diera con gusto los mejores años,
por saber lo que a otros
de mí has hablado.
Y esta vida mortal y de la eterna
lo que me toque, si me toca algo,
por saber lo que a solas
de mí has pensado.
leo de tus pupilas en el fondo.
¿A qué fingir el labio
risas que se desmienten en los ojos?
¡Llora! No te avergüences
de confesar que me has querido un poco.
¡Llora! Nadie nos mira.
Ya ves; yo soy un hombre... y también lloro.
